Salta al contingut principal

Setmana 9: La mitja a tocar!

Dues setmanes per a la Mitja Marató del Maresme, i realment em fa molta il·lusió i emoció. De fet, hauran passat vuit mesos des de la darrera mitja. Crec que parteixo d'una millor condició física i tinc confiança que puc fer una molt bona cursa. Tinc dubtes de si seré capaç de fer la meva millor marca, però ho vull intentar. Tot i que, més que fer una millor marca, m'agradaria tenir la sensació que tinc energia durant els 21 km. Tant a la de Vic com a la de Terrassa vaig començar molt ràpid, a un ritme que en cap cas era sensat. Perquè m'entengueu, estava corrent com si fes una cursa de 5 km i, evidentment, va ser un error que vaig cometre. En les dues curses vaig arribar al quilòmetre 18 trencat i simplement vaig sostenir-me com vaig poder. Malgrat tot, en el meu favor us diré que no sé si d'una altra manera hauria fet millor temps. Si puc, m'enganxaré a la llebre. Intentaré fer la millor mitja de la meva vida. Que, evidentment, les puc comptar amb els dits d...

Setmana 1: comencem el camí cap al Maresme

Aquesta ha estat la setmana 1 de les onze que tinc per davant abans de la Mitja Marató del Maresme. Just després, encara em quedaran quinze setmanes per preparar la Marató de Barcelona.

Aquesta primera setmana ha servit, sobretot, per recuperar-me de la fatiga acumulada després del test exigent que vaig fer diumenge passat a la cursa de 10 km.

Dilluns vaig descansar. Dimarts vaig fer un rodatge de 6 km a un ritme una mica irregular, fruit del cansament que encara notava a les cames. Dimecres vaig fer una sessió de força i dijous vaig sortir a donar voltes pel parc Catalunya amb el Jordi.

Entrenar amb ell és un d’aquells petits moments de la setmana que molen. Sempre ens ho acabem fent venir bé per compartir una estona corrent. Tot un privilegi poder entrenar amb un Ironman que ben aviat intentarà completar una gesta brutal.

Dijous al vespre, aprofitant que divendres era festiu, vaig anar a sopar amb uns amics. L’endemà em vaig saltar el gimnàs, però almenys vaig fer alguns exercicis de força a casa.

I avui, diumenge, he fet la tirada més llarga de la setmana: 14 quilòmetres.

Els diumenges acostumo a fer el circuit en direcció a Matadepera, per la coneguda ruta del colesterol. M’agrada sortir ben d’hora i veure com, a poc a poc, la llum va il·luminant la Mola i tot l’entorn del Parc Agrari.

També m’agrada compartir aquest espai amb gent molt diversa: persones que caminen, ciclistes i altres corredors. En definitiva, persones que ens movem de maneres diferents, però que compartim les ganes de llevar-nos d’hora i sortir a activar el cos.

Avui m’ha fet gràcia creuar-me amb la Glo Running, una corredora i creadora de contingut de la ciutat que segueixo. Té una història de superació molt xula i actualment està preparant la Marató de Chicago. Anava a un ritme impressionant!

La seva història em fa pensar en una qüestió que, segurament, voldré compartir més endavant: com una malaltia pot arribar, de vegades, a despertar una força increïble i empènyer-nos a fer coses extraordinàries.

En resum, aquesta ha estat una setmana de poc volum i de recuperació. També ha servit per començar a recuperar la rutina després de les vacances. No hi ha hagut cap entrenament de qualitat i només he fet tres sortides.

Avui, però, he comès un petit excés. Em tocava fer entre 11 i 12 quilòmetres, però m’han pogut les ganes i n’he acabat fent 14. Ara noto les cames més carregades i això és una advertència que he d’escoltar.

Aquesta primera setmana també m’ha recordat que preparar una marató no consisteix només a acumular quilòmetres. Cal aprendre a respectar el pla, escoltar el cos i entendre que fer més no sempre significa entrenar millor. Trobar aquest equilibri serà, segurament, un dels grans aprenentatges d’aquest camí.

Estic emocionat perquè tinc deu setmanes al davant abans d’aquesta primera gran fita de la temporada. Tinc moltes ganes de competir-la. Sé que, durant la preparació d’una marató, una mitja normalment s’hauria de córrer sense buidar-se del tot. En aquest cas, però, crec que el calendari em permet intentar aconseguir un molt bon temps, recuperar-me després i encaminar definitivament tots els esforços cap a la Marató de Barcelona.

Resum de la setmana:

Cursa: 29,33 km

Temps corrent: 3 hores i 19 minuts

Força: 1 hora i 30 minuts

El repte de la setmana vinent serà incorporar una quarta sessió de cursa, en aquest cas de qualitat. Espero poder sumar una mica més de volum i començar a introduir una mica més de ritme.

Pas a pas. Encara queden deu setmanes per arribar a la mitjà marató del Maresme.

Desitjo que tingueu una molt bona setmana!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ei! Faré una marató!

Començo aquest blog de la manera més senzilla: explicant-vos que m’he aventurat a fer la meva primera marató, la de Barcelona.       "42 quilòmetres i 195 metres." Em feia il·lusió iniciar aquest blog, però estava  una mica bloquejat: com fer-ho, com començar… I he pensat: doncs fàcil, ho dic al món. Ei! Faré una marató! D’acord, em fa respecte, m’emociona, hi ha moments que em fa mandra i d’altres que em fa feliç començar aquest camí. I, sobretot, estic convençut que em mereixo intentar-ho, perquè porto un any treballant per arribar en condicions a aquesta bogeria. I sé que potser no caldria. També soc conscient que pot sortir malament. I fa por, la veritat. Sé que no és qualsevol cosa i crec que patiré, però també crec que val la pena intentar-ho. La pregunta: Per què ho fas?, avui no la respondré. Tenim temps! M’agrada escriure i així puc compartir com estic, què faig, què em passa pel cap i qui sap, potser a algú li agradarà acompanyar-me en aquest tros de camí. ...

Setmana 3: consolidant els bons hàbits

Aquesta setmana hi ha hagut molts dies que m’he despertat sense despertador just a l’hora que em volia llevar. És insòlit, però vull pensar que alguna cosa estic fent bé: descansar millor, passar una estona lluny de les pantalles i llegir abans d’anar a dormir. Tot i així, no us enganyo: fa molta mandra llevar-se tan d’hora i encara em queda feina per fer. Començo a prendre consciència de la quantitat de temps que perdo amb el mòbil. El primer pas és reconèixer a què dediquem temps sense que valgui gaire la pena, per poder-lo dedicar a altres coses que segurament són més importants. He mantingut la rutina: dos dies d’entrenament de força i quatre dies corrent, combinant entrenaments curts, llargs, lents i, de moment, algun de més ràpid. L’objectiu és entrenar de maneres diferents per arribar ben preparat. Aquesta setmana, però, ha vingut acompanyada d’un imprevist que no m’esperava: un refredat. Dijous em vaig llevar amb bastanta mucositat i he passat uns dies congestionat. Tot i...