Aquesta ha estat la setmana 1 de les onze que tinc per davant abans de la Mitja Marató del Maresme. Just després, encara em quedaran quinze setmanes per preparar la Marató de Barcelona.
Aquesta primera setmana ha servit, sobretot, per recuperar-me de la
fatiga acumulada després del test exigent que vaig fer diumenge passat a la
cursa de 10 km.
Dilluns vaig descansar. Dimarts vaig fer un rodatge de 6 km a un ritme
una mica irregular, fruit del cansament que encara notava a les cames. Dimecres
vaig fer una sessió de força i dijous vaig sortir a donar voltes pel parc
Catalunya amb el Jordi.
Entrenar amb ell és un d’aquells petits moments de la setmana que
molen. Sempre ens ho acabem fent venir bé per compartir una estona corrent. Tot
un privilegi poder entrenar amb un Ironman que ben aviat intentarà completar
una gesta brutal.
Dijous al vespre, aprofitant que divendres era festiu, vaig anar a
sopar amb uns amics. L’endemà em vaig saltar el gimnàs, però almenys vaig fer
alguns exercicis de força a casa.
I avui, diumenge, he fet la tirada més llarga de la setmana: 14
quilòmetres.
Els diumenges acostumo a fer el circuit en direcció a Matadepera, per
la coneguda ruta del colesterol. M’agrada sortir ben d’hora i veure com, a poc
a poc, la llum va il·luminant la Mola i tot l’entorn del Parc Agrari.
També m’agrada compartir aquest espai amb gent molt diversa: persones
que caminen, ciclistes i altres corredors. En definitiva, persones que ens
movem de maneres diferents, però que compartim les ganes de llevar-nos d’hora i
sortir a activar el cos.
Avui m’ha fet gràcia creuar-me amb la Glo Running, una corredora i
creadora de contingut de la ciutat que segueixo. Té una història de superació
molt xula i actualment està preparant la Marató de Chicago. Anava a un ritme
impressionant!
La seva història em fa pensar en una qüestió que, segurament, voldré
compartir més endavant: com una malaltia pot arribar, de vegades, a despertar
una força increïble i empènyer-nos a fer coses extraordinàries.
En resum, aquesta ha estat una setmana de poc volum i de recuperació.
També ha servit per començar a recuperar la rutina després de les vacances. No
hi ha hagut cap entrenament de qualitat i només he fet tres sortides.
Avui, però, he comès un petit excés. Em tocava fer entre 11 i 12
quilòmetres, però m’han pogut les ganes i n’he acabat fent 14. Ara noto les
cames més carregades i això és una advertència que he d’escoltar.
Aquesta primera setmana també m’ha recordat que preparar una marató no consisteix només a acumular quilòmetres. Cal aprendre a respectar el pla, escoltar el cos i entendre que fer més no sempre significa entrenar millor. Trobar aquest equilibri serà, segurament, un dels grans aprenentatges d’aquest camí.
Estic emocionat perquè tinc deu setmanes al davant abans d’aquesta
primera gran fita de la temporada. Tinc moltes ganes de competir-la. Sé que,
durant la preparació d’una marató, una mitja normalment s’hauria de córrer
sense buidar-se del tot. En aquest cas, però, crec que el calendari em permet
intentar aconseguir un molt bon temps, recuperar-me després i encaminar
definitivament tots els esforços cap a la Marató de Barcelona.
Resum de la setmana:
Cursa: 29,33 km
Temps corrent: 3 hores i 19 minuts
Força: 1 hora i 30 minuts
El repte de la
setmana vinent serà incorporar una quarta sessió de cursa, en aquest cas de
qualitat. Espero poder sumar una mica més de volum i començar a introduir una
mica més de ritme.
Pas a pas.
Encara queden deu setmanes per arribar a la mitjà marató del Maresme.
Desitjo que
tingueu una molt bona setmana!

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada