Salta al contingut principal

Setmana 9: La mitja a tocar!

Dues setmanes per a la Mitja Marató del Maresme, i realment em fa molta il·lusió i emoció. De fet, hauran passat vuit mesos des de la darrera mitja. Crec que parteixo d'una millor condició física i tinc confiança que puc fer una molt bona cursa. Tinc dubtes de si seré capaç de fer la meva millor marca, però ho vull intentar. Tot i que, més que fer una millor marca, m'agradaria tenir la sensació que tinc energia durant els 21 km. Tant a la de Vic com a la de Terrassa vaig començar molt ràpid, a un ritme que en cap cas era sensat. Perquè m'entengueu, estava corrent com si fes una cursa de 5 km i, evidentment, va ser un error que vaig cometre. En les dues curses vaig arribar al quilòmetre 18 trencat i simplement vaig sostenir-me com vaig poder. Malgrat tot, en el meu favor us diré que no sé si d'una altra manera hauria fet millor temps. Si puc, m'enganxaré a la llebre. Intentaré fer la millor mitja de la meva vida. Que, evidentment, les puc comptar amb els dits d...

Setmana 3: consolidant els bons hàbits

Aquesta setmana hi ha hagut molts dies que m’he despertat sense despertador just a l’hora que em volia llevar. És insòlit, però vull pensar que alguna cosa estic fent bé: descansar millor, passar una estona lluny de les pantalles i llegir abans d’anar a dormir. Tot i així, no us enganyo: fa molta mandra llevar-se tan d’hora i encara em queda feina per fer.

Començo a prendre consciència de la quantitat de temps que perdo amb el mòbil. El primer pas és reconèixer a què dediquem temps sense que valgui gaire la pena, per poder-lo dedicar a altres coses que segurament són més importants.

He mantingut la rutina: dos dies d’entrenament de força i quatre dies corrent, combinant entrenaments curts, llargs, lents i, de moment, algun de més ràpid. L’objectiu és entrenar de maneres diferents per arribar ben preparat.

Aquesta setmana, però, ha vingut acompanyada d’un imprevist que no m’esperava: un refredat. Dijous em vaig llevar amb bastanta mucositat i he passat uns dies congestionat. Tot i això, dijous vaig fer un molt bon entrenament amb el Jordi, que em va marcar un bon ritme. Divendres, en canvi, vaig fer sis sèries de 600 metres i no vaig poder sostenir els ritmes que m’havia proposat.

Avui diumenge ja estava molt millor i he fet una tirada bastant lenta. He mantingut totes les sessions d’entrenament i espero acabar de trobar-me bé de cara a la setmana vinent.

Aquesta setmana consolido, doncs, una rutina i un volum proper als 40 km setmanals. També començo a conviure amb els contratemps i amb les coses que, malauradament, no es poden controlar.

Resum de la setmana:

Cursa: 36,68 km

Temps corrent: 4 hores i 8 minuts
Força: 1 hora i 10 minuts

I recordeu: el 4 d’octubre és la cursa antiracista de Sabadell. No us la perdeu! Encara sou a temps de fer la inscripció.

També estic emocionat pel Jordi, que aquell dia farà l’Ironman! Per a mi és tota una inspiració i tinc la sort que m’ajuda molt a preparar aquesta aventura maratoniana. Estic convençut que ho farà molt bé. Ha fet una feina increïble i és capaç de fer una cosa que molt poques persones al món poden aconseguir. Només puc mostrar-li la meva admiració i desitjar-li que li vagi molt bé!

També vull desitjar molta sort al meu germà Nico i al meu nebot Pau, que aquest dissabte correran la Salomon Ultra Pirineu 42K. Una autèntica bogeria, només apta per als millors. Molta força.

Així que va! A per la quarta setmana, que encara està tot per fer! Molt bona setmana! Us deixo aquesta foto de postureig de quan vaig anar a buscar el dorsal de la cursa popular de Sabadell.



Comentaris

  1. Felicitats pel blog! M’ha agradat molt aquesta entrada. Al final, aquest camí va molt més enllà d’anar complint entrenaments: implica canviar alguns hàbits, saber prioritzar i aprendre a gestionar els dies que les coses no surten com havies previst i continuar endavant. I tot això també forma part de preparar una marató. Molts ànims amb aquesta quarta setmana! I gràcies per les paraules!

    ResponElimina
  2. Sí, sí, la Salomon Pirineu és per els millors…, te damos un par de años para que inicies el blog “A una passa de la marató Pirineu (mi hermano me lió)”

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ei! Faré una marató!

Començo aquest blog de la manera més senzilla: explicant-vos que m’he aventurat a fer la meva primera marató, la de Barcelona.       "42 quilòmetres i 195 metres." Em feia il·lusió iniciar aquest blog, però estava  una mica bloquejat: com fer-ho, com començar… I he pensat: doncs fàcil, ho dic al món. Ei! Faré una marató! D’acord, em fa respecte, m’emociona, hi ha moments que em fa mandra i d’altres que em fa feliç començar aquest camí. I, sobretot, estic convençut que em mereixo intentar-ho, perquè porto un any treballant per arribar en condicions a aquesta bogeria. I sé que potser no caldria. També soc conscient que pot sortir malament. I fa por, la veritat. Sé que no és qualsevol cosa i crec que patiré, però també crec que val la pena intentar-ho. La pregunta: Per què ho fas?, avui no la respondré. Tenim temps! M’agrada escriure i així puc compartir com estic, què faig, què em passa pel cap i qui sap, potser a algú li agradarà acompanyar-me en aquest tros de camí. ...

Setmana 1: comencem el camí cap al Maresme

Aquesta ha estat la setmana 1 de les onze que tinc per davant abans de la Mitja Marató del Maresme. Just després, encara em quedaran quinze setmanes per preparar la Marató de Barcelona. Aquesta primera setmana ha servit, sobretot, per recuperar-me de la fatiga acumulada després del test exigent que vaig fer diumenge passat a la cursa de 10 km. Dilluns vaig descansar. Dimarts vaig fer un rodatge de 6 km a un ritme una mica irregular, fruit del cansament que encara notava a les cames. Dimecres vaig fer una sessió de força i dijous vaig sortir a donar voltes pel parc Catalunya amb el Jordi. Entrenar amb ell és un d’aquells petits moments de la setmana que molen. Sempre ens ho acabem fent venir bé per compartir una estona corrent. Tot un privilegi poder entrenar amb un Ironman que ben aviat intentarà completar una gesta brutal. Dijous al vespre, aprofitant que divendres era festiu, vaig anar a sopar amb uns amics. L’endemà em vaig saltar el gimnàs, però almenys vaig fer alguns exer...