A una passa de la marató

Ostres, se'm fa complicat trobar una resposta senzilla. Però crec que hi ha una part de mi que se sent molt atreta pels grans reptes, les coses complicades i l'esforç. M'emociona creure que puc, confiar en mi mateix. Això reforça el meu benestar. Quan estic a les sis del matí corrent, plogui, faci fred o calor, somric perquè veig que estic construint alguna cosa a través de l'esforç i la constància. I davant d'un repte, traço un pla de treball. I malgrat que estic convençut que l'assoliré, no em deixen de venir dubtes i pors. Potser és massa, potser rebento, potser no he nascut per ser maratonià. Qui m'he cregut que soc? I quan corro, veig al meu costat homes i dones fortes, amb cossos més atlètics, i jo, amb la meva panxeta, corro al seu costat, resisteixo, pateixo i me'n surto. A poc a poc també vaig perdent pes i això m'ajuda a fer-ho encara millor. I em proposo reptes, vull fer els meus millors temps, competir contra mi mateix i adonar-...

Doncs us diré que aquesta setmana no ha estat la que més m’ha motivat. Dilluns vaig decidir descansar. Sincerament, m’he sentit més cansat i crec que una de les causes ha estat un refredat força fort. Divendres havia d’intentar fer un treball de qualitat: l’objectiu era fer 9 km, dels quals 6 havien de ser al ritme de la mitja marató, però no vaig poder. De fet, vaig decidir escurçar l’entrenament en veure que no era el meu dia. Això sí, com que tenia festa, vaig decidir recuperar el treball de força, i aquí us he de dir que vaig sentir que havia fet el millor entrenament de força de la temporada. Diumenge em va tornar a costar. Dissabte havíem anat a dormir un pèl més tard celebrant la Castanyada. Tot i així, avui he complert amb una tirada de 12 quilòmetres. Una setmana menys per a la mitja. Sé que hi ha d’haver setmanes en què no tot vagi tan bé, i crec que també són necessàries per enfortir-te de cara a la competició. I res, com que avui no explico gaire res d’interessant...

La setmana 6 va ser bastant èpica, i ja se sap què passa quan et passes de ràpid: que et desconstrueixes. Les molèsties al genoll m’han angoixat i he notat les cames molt rígides. Però anem a pams, perquè no ha estat, ni de bon tros, una setmana negativa. Dilluns vaig treballar la força, però sobretot la part superior del cos, i vaig deixar descansar les cames. Dimarts, una tirada curta de 5 km a un ritme lent. La tirada llarga del diumenge anterior em va deixar bastant destrossat. Dimecres vaig tornar a fer força, aquest cop centrant-me en les cames. Dijous, voltes al parc de Catalunya, i aquí el Jordi em va tornar a fer volar, tot i que el vaig acabar abandonant perquè sentia una certa fatiga. El mateix dijous vaig tenir la meva primera sessió de fisioteràpia, i n'estic molt content. En primer lloc, perquè em van descartar qualsevol lesió que m’impedeixi continuar entrenant, tot i que caldran algunes sessions més i incorporar estiraments a la rutina. I sé que potser aques...

Com passa el temps! Ja han passat sis setmanes i en queden cinc per acabar de consolidar la feina feta. Aquesta setmana he volgut tenir una mica de sentit comú: he reduït un dia d’entrenament per donar una mica de descans al cos i a la fatiga acumulada. Crec que ha estat una bona decisió, perquè les cames s’han tornat a sentir més lleugeres i, quan he anat a ritmes més ràpids, he notat que corria amb més comoditat. També he tornat al gimnàs, com un autèntic gym bro . Entre màquines i peses encara em sento una mica incòmode, però cada cop trobo més sentit a treballar la força. Per això intento tornar a fer allò que em convé, encara que no sigui el que més em mola. La rutina ha tornat. Noto que el genoll va millorant, però, tot i així, la setmana vinent he decidit anar al fisioterapeuta. No vull ignorar una molèstia que sembla que no acaba de marxar. Espero que no sigui res seriós. Aquesta setmana estic content: he fet força quilòmetres, he corregut a ritmes més ràpids sense nota...

Aquesta setmana vaig començar amb més energia. Dilluns vaig fer un rodatge a un ritme que em va agradar, aprofitant que diumenge no havia fet la tirada llarga. Dimarts vaig fer treball de qualitat, 3 sèries de 2 km, i la veritat és que em vaig sentir bé fent aquestes sèries més llargues. Potser m'hauria agradat anar a un ritme un xic més ràpid, però vaig acabar content. Però un imprevist, que per sort va acabar bé, em va fer canviar la dinàmica de la setmana. En primer lloc, per la falta de descans, suposo que també per l'estrès i, finalment, per una mala alimentació. Tot plegat va fer que no pogués fer les sessions de força de la setmana i que divendres anés a fer un parell de voltes pel Parc Catalunya a un ritme excessivament lent. Dissabte tot va canviar. Després del desastrós cap de setmana passat, en què es va suspendre l'Ironman, el Jordi va decidir completar pel seu compte tota aquesta distància. Així que vaig voler acompanyar-lo durant un trosset de la seva mara...

A falta d’una mitja marató d’asfalt a Sabadell, us parlaré de tres curses que tenim ben a prop i que crec que són molt interessants. Les he corregut i cadascuna té alguna cosa especial. Race for Life– Contra el càncer de mama 18 d’octubre de 2026  10:00 h. Distància 5 km La Race for Life – Contra el càncer de mama , organitzada per la Fundació Oncolliga, és, en primer lloc, una cursa solidària. I, malgrat que no soc gaire fan de les curses de 5 km, cal dir que el recorregut està bé. L’any passat la vaig fer i va ser molt divertida. Hi havia molta gent. Sí que és cert que, com que no hi ha calaixos de sortida i s’hi pot participar corrent o caminant, es poden generar taps als primers metres. Així que, si la corres, no badis i situa’t segons el ritme que tinguis previst portar. Si tothom ho fa, la sortida serà més fluida! Cursa del ClubNatació Sabadell 29 de novembre de 2026 10:00 h.  5 km o 10 km Una altra que m’agrada molt és la Cursa del Club Natació Sabadell . ...