Salta al contingut principal

Setmana 9: La mitja a tocar!

Dues setmanes per a la Mitja Marató del Maresme, i realment em fa molta il·lusió i emoció. De fet, hauran passat vuit mesos des de la darrera mitja. Crec que parteixo d'una millor condició física i tinc confiança que puc fer una molt bona cursa. Tinc dubtes de si seré capaç de fer la meva millor marca, però ho vull intentar. Tot i que, més que fer una millor marca, m'agradaria tenir la sensació que tinc energia durant els 21 km. Tant a la de Vic com a la de Terrassa vaig començar molt ràpid, a un ritme que en cap cas era sensat. Perquè m'entengueu, estava corrent com si fes una cursa de 5 km i, evidentment, va ser un error que vaig cometre. En les dues curses vaig arribar al quilòmetre 18 trencat i simplement vaig sostenir-me com vaig poder. Malgrat tot, en el meu favor us diré que no sé si d'una altra manera hauria fet millor temps. Si puc, m'enganxaré a la llebre. Intentaré fer la millor mitja de la meva vida. Que, evidentment, les puc comptar amb els dits d...

Setmana 6: Matadepera als meus peus

Com passa el temps! Ja han passat sis setmanes i en queden cinc per acabar de consolidar la feina feta.

Aquesta setmana he volgut tenir una mica de sentit comú: he reduït un dia d’entrenament per donar una mica de descans al cos i a la fatiga acumulada. Crec que ha estat una bona decisió, perquè les cames s’han tornat a sentir més lleugeres i, quan he anat a ritmes més ràpids, he notat que corria amb més comoditat.

També he tornat al gimnàs, com un autèntic gym bro. Entre màquines i peses encara em sento una mica incòmode, però cada cop trobo més sentit a treballar la força. Per això intento tornar a fer allò que em convé, encara que no sigui el que més em mola.

La rutina ha tornat. Noto que el genoll va millorant, però, tot i així, la setmana vinent he decidit anar al fisioterapeuta. No vull ignorar una molèstia que sembla que no acaba de marxar. Espero que no sigui res seriós.

Aquesta setmana estic content: he fet força quilòmetres, he corregut a ritmes més ràpids sense notar gaire més esforç, he fet un entrenament de qualitat que m’ha deixat satisfet i, avui diumenge, per fi ha arribat la tirada llarga. Hem arribat fins a Matadepera: 18 quilòmetres que he gaudit molt i que m’acosten una mica més a l’objectiu de la Mitja del Maresme.

Avui també he estrenat sabatilles i la veritat és que he tingut molt bones sensacions. A més, he fet la tirada amb el Jordi i no puc estar més content del ritme i de la bona estona que hem passat. Acabo la setmana amb molt bones sensacions.

El resum de la setmana:

  • Cursa: 46,49 km
  • Temps corrent: 4 hores i 36 minuts
  • Força: 1 hora

Res més per avui! Que tingueu molt bona setmana!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ei! Faré una marató!

Començo aquest blog de la manera més senzilla: explicant-vos que m’he aventurat a fer la meva primera marató, la de Barcelona.       "42 quilòmetres i 195 metres." Em feia il·lusió iniciar aquest blog, però estava  una mica bloquejat: com fer-ho, com començar… I he pensat: doncs fàcil, ho dic al món. Ei! Faré una marató! D’acord, em fa respecte, m’emociona, hi ha moments que em fa mandra i d’altres que em fa feliç començar aquest camí. I, sobretot, estic convençut que em mereixo intentar-ho, perquè porto un any treballant per arribar en condicions a aquesta bogeria. I sé que potser no caldria. També soc conscient que pot sortir malament. I fa por, la veritat. Sé que no és qualsevol cosa i crec que patiré, però també crec que val la pena intentar-ho. La pregunta: Per què ho fas?, avui no la respondré. Tenim temps! M’agrada escriure i així puc compartir com estic, què faig, què em passa pel cap i qui sap, potser a algú li agradarà acompanyar-me en aquest tros de camí. ...

Setmana 1: comencem el camí cap al Maresme

Aquesta ha estat la setmana 1 de les onze que tinc per davant abans de la Mitja Marató del Maresme. Just després, encara em quedaran quinze setmanes per preparar la Marató de Barcelona. Aquesta primera setmana ha servit, sobretot, per recuperar-me de la fatiga acumulada després del test exigent que vaig fer diumenge passat a la cursa de 10 km. Dilluns vaig descansar. Dimarts vaig fer un rodatge de 6 km a un ritme una mica irregular, fruit del cansament que encara notava a les cames. Dimecres vaig fer una sessió de força i dijous vaig sortir a donar voltes pel parc Catalunya amb el Jordi. Entrenar amb ell és un d’aquells petits moments de la setmana que molen. Sempre ens ho acabem fent venir bé per compartir una estona corrent. Tot un privilegi poder entrenar amb un Ironman que ben aviat intentarà completar una gesta brutal. Dijous al vespre, aprofitant que divendres era festiu, vaig anar a sopar amb uns amics. L’endemà em vaig saltar el gimnàs, però almenys vaig fer alguns exer...

Setmana 3: consolidant els bons hàbits

Aquesta setmana hi ha hagut molts dies que m’he despertat sense despertador just a l’hora que em volia llevar. És insòlit, però vull pensar que alguna cosa estic fent bé: descansar millor, passar una estona lluny de les pantalles i llegir abans d’anar a dormir. Tot i així, no us enganyo: fa molta mandra llevar-se tan d’hora i encara em queda feina per fer. Començo a prendre consciència de la quantitat de temps que perdo amb el mòbil. El primer pas és reconèixer a què dediquem temps sense que valgui gaire la pena, per poder-lo dedicar a altres coses que segurament són més importants. He mantingut la rutina: dos dies d’entrenament de força i quatre dies corrent, combinant entrenaments curts, llargs, lents i, de moment, algun de més ràpid. L’objectiu és entrenar de maneres diferents per arribar ben preparat. Aquesta setmana, però, ha vingut acompanyada d’un imprevist que no m’esperava: un refredat. Dijous em vaig llevar amb bastanta mucositat i he passat uns dies congestionat. Tot i...