Aquesta setmana hi ha hagut molts dies que m’he despertat sense despertador just a l’hora que em volia llevar. És insòlit, però vull pensar que alguna cosa estic fent bé: descansar millor, passar una estona lluny de les pantalles i llegir abans d’anar a dormir. Tot i així, no us enganyo: fa molta mandra llevar-se tan d’hora i encara em queda feina per fer.
Començo a prendre consciència de la quantitat de temps que perdo amb el mòbil. El primer pas és reconèixer a què dediquem temps sense que valgui gaire la pena, per poder-lo dedicar a altres coses que segurament són més importants.
He mantingut la rutina: dos dies d’entrenament de força i quatre dies corrent, combinant entrenaments curts, llargs, lents i, de moment, algun de més ràpid. L’objectiu és entrenar de maneres diferents per arribar ben preparat.
Aquesta setmana, però, ha vingut acompanyada d’un imprevist que no m’esperava: un refredat. Dijous em vaig llevar amb bastanta mucositat i he passat uns dies congestionat. Tot i això, dijous vaig fer un molt bon entrenament amb el Jordi, que em va marcar un bon ritme. Divendres, en canvi, vaig fer sis sèries de 600 metres i no vaig poder sostenir els ritmes que m’havia proposat.
Avui diumenge ja estava molt millor i he fet una
tirada bastant lenta. He mantingut totes les sessions d’entrenament i espero
acabar de trobar-me bé de cara a la setmana vinent.
Aquesta setmana consolido, doncs, una rutina i un volum proper als 40 km setmanals. També començo a conviure amb els contratemps i amb les coses que, malauradament, no es poden controlar.
Resum de la setmana:
Cursa: 36,68 km
Temps corrent: 4 hores i 8 minuts
Força: 1 hora i 10 minuts
I recordeu: el 4 d’octubre és la cursa antiracista de Sabadell. No us la perdeu! Encara sou a temps de fer la inscripció.
També estic emocionat pel Jordi, que aquell dia farà l’Ironman! Per a mi és tota una inspiració i tinc la sort que m’ajuda molt a preparar aquesta aventura maratoniana. Estic convençut que ho farà molt bé. Ha fet una feina increïble i és capaç de fer una cosa que molt poques persones al món poden aconseguir. Només puc mostrar-li la meva admiració i desitjar-li que li vagi molt bé!
També vull desitjar molta sort al meu germà Nico i al meu nebot Pau, que aquest dissabte correran la Salomon Ultra Pirineu 42K. Una autèntica bogeria, només apta per als millors. Molta força.
Així que va! A per la quarta setmana, que encara està tot per fer! Molt bona setmana! Us deixo aquesta foto de postureig de quan vaig anar a buscar el dorsal de la cursa popular de Sabadell.

Felicitats pel blog! M’ha agradat molt aquesta entrada. Al final, aquest camí va molt més enllà d’anar complint entrenaments: implica canviar alguns hàbits, saber prioritzar i aprendre a gestionar els dies que les coses no surten com havies previst i continuar endavant. I tot això també forma part de preparar una marató. Molts ànims amb aquesta quarta setmana! I gràcies per les paraules!
ResponEliminaSí, sí, la Salomon Pirineu és per els millors…, te damos un par de años para que inicies el blog “A una passa de la marató Pirineu (mi hermano me lió)”
ResponElimina