Dues setmanes per a la Mitja Marató del Maresme, i realment em fa molta il·lusió i emoció. De fet, hauran passat vuit mesos des de la darrera mitja. Crec que parteixo d'una millor condició física i tinc confiança que puc fer una molt bona cursa. Tinc dubtes de si seré capaç de fer la meva millor marca, però ho vull intentar. Tot i que, més que fer una millor marca, m'agradaria tenir la sensació que tinc energia durant els 21 km. Tant a la de Vic com a la de Terrassa vaig començar molt ràpid, a un ritme que en cap cas era sensat. Perquè m'entengueu, estava corrent com si fes una cursa de 5 km i, evidentment, va ser un error que vaig cometre. En les dues curses vaig arribar al quilòmetre 18 trencat i simplement vaig sostenir-me com vaig poder. Malgrat tot, en el meu favor us diré que no sé si d'una altra manera hauria fet millor temps. Si puc, m'enganxaré a la llebre. Intentaré fer la millor mitja de la meva vida. Que, evidentment, les puc comptar amb els dits d...
En primer lloc, vull felicitar l’organització de WeRun per la bona feina. Aquesta edició han fet història superant els 5.000 corredors i corredores populars.
Avui m’he
despertat motivat, amb molta il·lusió per tornar-me a posar un dorsal i sortir
a competir.
L’objectiu era
clar: completar els 10 quilòmetres en 48 minuts. Era el meu segon intent,
després que el juliol passat ho intentés, sense èxit, a la Cursa Dani de
Vilassar de Mar.
Arribava fresc
perquè havia descansat més del que és habitual. Però també venia d’un mes
d’agost en què simplement havia mantingut l’activitat, sense seguir cap pla
d’entrenament específic. La realitat és que volia aconseguir la meva millor
marca sense haver fet una preparació concreta per fer-la.
A Vilassar vaig
sortir convençut que ho aconseguiria. Havia treballat bé i estava content amb
els entrenaments, tot i que ara penso que em van faltar més sessions de
qualitat i, potser, alguna tirada llarga menys.
Aquell dia vaig
acabar bastant lluny de l’objectiu: 50:26, a un ritme mitjà de 5:09 min/km. La
calor va ser molt bèstia i la humitat, terrible. Malgrat no assolir la marca,
vaig tenir la sensació d’estar més fort que mai. No havia fet cap rècord
personal, perquè ja havia baixat dels 50 minuts anteriorment, però sabia que
aquella cursa no havia estat, precisament, cap passeig.
Avui tot era
diferent. Jugava a casa, a Sabadell, en una cursa que conec i per uns carrers
pels quals entreno sovint. La primera sorpresa ha tornat a ser la calor, encara
que, per sort, era molt més seca que la de Vilassar.
La sortida ha
estat molt xula. He començat al costat dels amics i he sortit ràpid. Massa
ràpid. Els primers quilòmetres han estat per sota de 4:45 i, al quilòmetre 3,
m’he flipat una mica marcant un parcial de 4:29.
Al quilòmetre 5
ja havia començat aquella negociació mental tan típica de les curses. Em deia
que anar a 5:15 tampoc no estava tan malament i que l’objectiu encara era
possible. La realitat, però, és que tres quilòmetres dolents m’han allunyat
dels 48 minuts, tot i que al quilòmetre 9 he estat capaç de tornar a baixar de
5:00.
Finalment, he
creuat la meta en 49:27. Crec que és la meva millor marca en un 10K.
Fa només un
any, en aquesta mateixa cursa, vaig participar en la distància de 5 km i vaig
acabar gairebé agonitzant, amb un temps de 30 minuts i un ritme de 6:00 min/km.
El resultat d’avui és la constatació que la feina dona fruits, encara que em
continuï quedant clavada l’espina dels 48 minuts.
Però avui era
Festa Major. He gaudit, estic content i he comprovat que no he perdut la bona
forma.
Demà comença la
primera setmana de preparació per a la Mitja Marató del Maresme. Tinc onze
setmanes al davant per recórrer un nou camí i tornar a competir en una mitja
marató, la tercera d’aquest any.
Ara, però,
l’objectiu ja no serà únicament córrer més ràpid.
Comença, de
veritat, l’aventura maratoniana.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada