Salta al contingut principal

Setmana 9: La mitja a tocar!

Dues setmanes per a la Mitja Marató del Maresme, i realment em fa molta il·lusió i emoció. De fet, hauran passat vuit mesos des de la darrera mitja. Crec que parteixo d'una millor condició física i tinc confiança que puc fer una molt bona cursa. Tinc dubtes de si seré capaç de fer la meva millor marca, però ho vull intentar. Tot i que, més que fer una millor marca, m'agradaria tenir la sensació que tinc energia durant els 21 km. Tant a la de Vic com a la de Terrassa vaig començar molt ràpid, a un ritme que en cap cas era sensat. Perquè m'entengueu, estava corrent com si fes una cursa de 5 km i, evidentment, va ser un error que vaig cometre. En les dues curses vaig arribar al quilòmetre 18 trencat i simplement vaig sostenir-me com vaig poder. Malgrat tot, en el meu favor us diré que no sé si d'una altra manera hauria fet millor temps. Si puc, m'enganxaré a la llebre. Intentaré fer la millor mitja de la meva vida. Que, evidentment, les puc comptar amb els dits d...

Setmana 2: La cosa comença a anar de debò

L’objectiu principal d’aquesta preparació per a la mitja marató és començar a integrar una rutina exigent i adquirir la disciplina que necessitaré més endavant per preparar la Marató de Barcelona.

Aquesta setmana he completat sis dies d’entrenament i un de descans, tot i que va acabar sent un descans força actiu. Cal tenir en compte, però, que dos d’aquests dies han estat de treball de força.

Els deures per a les pròximes setmanes els tinc força clars: millorar el descans i cuidar una mica més l’alimentació. En aquests dos aspectes encara tinc bastant marge de millora.

La 10K de la Festa Major encara la noto. Competir és una mica com sacsejar tot allò que vas construint durant els entrenaments: exigeixes el màxim al cos i després necessites uns quants dies per tornar a posar cada peça al seu lloc.

Tot i això, crec que he acabat la setmana molt millor de com la vaig començar. Malgrat els 14 quilòmetres d’avui, noto les articulacions millor i les sensacions generals són bones.

És cert que els ritmes han estat lents i que l’entrenament de qualitat no va sortir tan ràpid com m’hauria agradat. Però l’objectiu principal d’aquesta setmana no era córrer de pressa, sinó començar a consolidar la rutina. I això sí que ho he aconseguit.

També estic molt content d’haver pogut entrenar sense tanta calor i tornar a gaudir de la fresqueta del matí. Ja en tenia ganes!

Ahir dissabte, que era el meu dia de descans, el Nil i el Roc volien entrenar per preparar la cursa antiracista. Finalment, només vaig poder sortir amb el Nil perquè el Roc no es trobava gaire bé. El que havia de ser un entrenament de 3 quilòmetres es va acabar convertint en una sortida de 5 quilòmetres. És impressionant veure l’esforç, les ganes i la il·lusió que hi posen tots dos.

Resum de la setmana

Cursa: 39,85 km
Temps corrent: 4 hores i 20 minuts
Força: 1 hora i 30 minuts

Les sensacions són bones i soc optimista de cara a aquesta mitja marató. Encara queda molta feina, però aquesta setmana la preparació ja ha començat a anar de debò.

Molt bona setmana! I us comparteixo una foto d’aquest estiu entrenant pel Maresme, lliure i tropical!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ei! Faré una marató!

Començo aquest blog de la manera més senzilla: explicant-vos que m’he aventurat a fer la meva primera marató, la de Barcelona.       "42 quilòmetres i 195 metres." Em feia il·lusió iniciar aquest blog, però estava  una mica bloquejat: com fer-ho, com començar… I he pensat: doncs fàcil, ho dic al món. Ei! Faré una marató! D’acord, em fa respecte, m’emociona, hi ha moments que em fa mandra i d’altres que em fa feliç començar aquest camí. I, sobretot, estic convençut que em mereixo intentar-ho, perquè porto un any treballant per arribar en condicions a aquesta bogeria. I sé que potser no caldria. També soc conscient que pot sortir malament. I fa por, la veritat. Sé que no és qualsevol cosa i crec que patiré, però també crec que val la pena intentar-ho. La pregunta: Per què ho fas?, avui no la respondré. Tenim temps! M’agrada escriure i així puc compartir com estic, què faig, què em passa pel cap i qui sap, potser a algú li agradarà acompanyar-me en aquest tros de camí. ...

Setmana 1: comencem el camí cap al Maresme

Aquesta ha estat la setmana 1 de les onze que tinc per davant abans de la Mitja Marató del Maresme. Just després, encara em quedaran quinze setmanes per preparar la Marató de Barcelona. Aquesta primera setmana ha servit, sobretot, per recuperar-me de la fatiga acumulada després del test exigent que vaig fer diumenge passat a la cursa de 10 km. Dilluns vaig descansar. Dimarts vaig fer un rodatge de 6 km a un ritme una mica irregular, fruit del cansament que encara notava a les cames. Dimecres vaig fer una sessió de força i dijous vaig sortir a donar voltes pel parc Catalunya amb el Jordi. Entrenar amb ell és un d’aquells petits moments de la setmana que molen. Sempre ens ho acabem fent venir bé per compartir una estona corrent. Tot un privilegi poder entrenar amb un Ironman que ben aviat intentarà completar una gesta brutal. Dijous al vespre, aprofitant que divendres era festiu, vaig anar a sopar amb uns amics. L’endemà em vaig saltar el gimnàs, però almenys vaig fer alguns exer...

Setmana 3: consolidant els bons hàbits

Aquesta setmana hi ha hagut molts dies que m’he despertat sense despertador just a l’hora que em volia llevar. És insòlit, però vull pensar que alguna cosa estic fent bé: descansar millor, passar una estona lluny de les pantalles i llegir abans d’anar a dormir. Tot i així, no us enganyo: fa molta mandra llevar-se tan d’hora i encara em queda feina per fer. Començo a prendre consciència de la quantitat de temps que perdo amb el mòbil. El primer pas és reconèixer a què dediquem temps sense que valgui gaire la pena, per poder-lo dedicar a altres coses que segurament són més importants. He mantingut la rutina: dos dies d’entrenament de força i quatre dies corrent, combinant entrenaments curts, llargs, lents i, de moment, algun de més ràpid. L’objectiu és entrenar de maneres diferents per arribar ben preparat. Aquesta setmana, però, ha vingut acompanyada d’un imprevist que no m’esperava: un refredat. Dijous em vaig llevar amb bastanta mucositat i he passat uns dies congestionat. Tot i...